JOCS FLORARS WINNER FOR THEATRE IN ENGLISH 2014

... and the winner for theatre in English in the Jocs Florals is David Esteban. Congratulations!!! This is his play.

THE WARRIOR GEORGE

Once upon a time in the county of Catalonia there was a dragon. The dragon was very strong and terrible. With his mouth it could blow and fire went out from there. The houses were destroyed and the animals died.  
Some people tried to fight against the dragon but they were all dead. The president decided that the two best warriors of the county had to play a tennis match and the winner had to fight the dragon. The winning warrior's name was George and fell in love with the earl's princess. 

On the 23th April we celebrate Saint George because George killed the dragon on that day. 

PRESIDENT: Who wants to fight the dragon? 
ALL THE PEOPLE: Not me, not us!!!
PRESIDENT: Ok, ok. Then I have to choose the warrior who has to fight the dragon. 
ALL THE PEOPLE: Why? WHY? 
PRESIDENT: Because nobody wants to fight the dragon.
ALL THE PEOPLE: How will you do it? 
PRESIDENT: No idea! 
ALL THE PEOPLE: WHo is the best warrior in the county? 
PRESIDENT: The best warrior of the county is George. 
ALL THE PEOPLE: And the second best? 
PRESIDENT: The second best warrior in the county is the king's son. He is Richard. Who wants to fight against the dragon? 
GEORGE: I want to fight the dragon. 
RICHARD: So do I. 
PRESIDENT: And now, what am I supposed to do?
ALL THE PEOPLE: We don't know!!
PRESIDENT: I've got an idea! George and Richard have to play a tennis match. The winner will fight the dragon. 
RICHARD: Ok, it's funny.
GEORGE: Ok, it's a good idea. 
ALL THE PEOPLE: Ok, it's fair for the two warriors.
PRESIDENT: The rules for the tennis match are: 
- You have to be the best of three sets. 
- You have to play with a shield. 
- You have to play without any shoes. 
ALL THE PEOPLE: And the tennis match, when is it? 
PRESIDENT: The tennis match starts in one minute. Richard and George, are you ready? 
GEORGE AND RICHARD (At the same time): We are ready! 
PRESIDENT: The first point is for Richard and the second is for George.

(One hour later) 

PRESIDENT: The first set is for George.
ALL THE PEOPLE: GEORGE!!! GEORGE!!! GEORGE!!!
PRESIDENT: The tennis match is very interesting, and the second set is for Richard. 

(Two hours later) 

ALL THE PEOPLE: Who's the winner? 
PRESIDENT: The winner is George. George is the warrior who will fight the dragon because he's the winner of the tennis match. 

(The dragon is in Catalonia) 

PRESIDENT: George!!! George!!! 
GEORGE: What is happening? 
PRESIDENT: The dragon is coming! You have to come and fight the dragon!
GEORGE: Ok, I'm coming! 
PRESIDENT: George, place your sword into the dragon's belly. 
ALL THE PEOPLE: Yes! Come on Georgie!

(After the battle, George prevails and kills the dragon. Then, the princess picks a flower and gives it to George)

PRINCESS: Because you killed the dragon I love you.
GEORGE: Thank you, I love you too. 

(Three days later in the church)

PRIEST: George, do you love the princess?
GEORGE: Yes, I do. 
PRIEST: Princess, do you love George? 
PRINCESS: Yes, I do. 
PRESIDENT: George and the princess are married now. 
ALL THE PEOPLE: Ohhhh, this is nice!
The sea. 

Visita al Museu del Gas per experimentar amb l'electricitat i el gas

Avui els alumnes de 1r d'ESO han visitat el Museu del Gas de Sabadell amb l'objectiu de descobrir la força de l'electricitat i els secrets del gas.

Avui en dia la societat es mou gràcies a l'electricitat, però coneixem realment què és o com es produeix? L'aula d'electricitat ens ha permès experimentar els principis de l'electricitat, utilitzant els primers invents que varen fer els grans científics de l'època com Ohm, Faraday, Edison o Telsa.

Per altra banda, què és un gas? Com es comporta? Quines propietats té? Com s'obté? I com i on es fa servir? Després d'aquesta visita no tindrem cap dubte a l'hora de respondre a aquestes i altres preguntes.

GUANYADOR JOCS FLORALS 2014 -PROSA-

A continuació publiequem l'obra guanyadora dels Jocs Florals d'enguany a la categoria de PROSA.
L'autor és l'Òscar Romero, la nostra més sincera enhorabona!

LAZOS DE SANGRE

“El famoso policía Andrew Feal ha muerto en pleno pasillo de la prisión de Chance, California, donde trabajaba en el turno de noche como vigilante. El cadáver lo encontró el personal de seguridad; tenía una profunda brecha en el pecho y había un cuchillo a su lado, de lo cual podemos deducir que se trata de un asesinato con un arma blanca. El culpable ha sido hallado en la misma entrada de la prisión. Cuando la policía lo encontró, se dejó caer de rodillas y no dijo nada. Inmediatamente después, se irguió y, caminando con parsimonia, se entregó a las autoridades. Así salió a la luz que el asesino había sido Chris Leaf. Según los expertos, Andrew debía cantidades mayores al señor Leaf; por esta causa se cree que, como el policía no pagaba las supuestas deudas durante un largo periodo de tiempo, Chris ideó un asesinato. Lo único que no concuerda con esta hipótesis es la conducta que tuvo el homicida cuando se entregó.

Este próximo domingo se realizará un homenaje a la personalidad fallecida, la cual es una gran figura, tanto para la ciudad como para el honor, la justicia y la ley.

Chance Newspaper.”

Éste era el artículo que se publicaba en el periódico aquella mañana, soleada, mas melancólica. El amanecer permitía recordar la silueta de la celebridad que les dejó. Todo el mundo despertaba alegre y acababa acostándose con un sentimiento de nostalgia.

El caso de Mikel era algo peculiar. El chico de doce años se levantó con una sonrisa. Era sábado, por lo tanto no tenía que asistir a la escuela. Se vistió con tranquilidad y bajó a

desayunar al comedor. Dio los buenos días a su madre. Ella estaba leyendo el periódico y no respondió al saludo de su hijo. Cuando dejó ver su rostro, se pudo observar una palidez ornamentada con lágrimas. El chico preguntó preocupado a su madre qué sucedía, y ésta no respondía. Su hijo le arrebató el periódico y, aunque su madre lo intentó evitar, no pudo impedir que el chico lograse su objetivo.

El titular. Miedo, pánico, incredulidad. Estos sentimientos eran los que experimentaba Mikel al leerlo. Quería huir de aquel bucle de pesadillas constantes. Sin preguntar a su madre, salió de casa y se alejó unos cuantos metros. Pensó cómo podía haber sucedido aquello, pero no lo conseguía asimilar.

Estuvo todo el día encerrado en su escritorio, buscando información y algún indicio que pudiera esclarecer lo ocurrido.

Cuando ya oscurecía, analizó los datos que había obtenido: la noticia, por mucho que no quisiera admitirlo, era cierta, el malhechor había sido un tal Chris. Era el tío de un muchacho de su edad llamado John. Estuvo toda la madrugada elaborando su siguiente movimiento.

Al día siguiente cogió su bici y se marchó de casa en busca de John. En realidad le movía el deseo de venganza. Pasó por el escenario donde iba a tener lugar la ceremonia de despedida para su padre, cogió unas cuantas flores y las depositó sobre el ataúd de Andrew.

Durante muchos años, Mikel siguió madurando su objetivo y perfeccionando el modo de

llevarlo a cabo. Un día se encontró con un chico bastante parecido a él y conversaron un rato, hasta que el muchacho le dijo su nombre: John. Mikel intentó disimular su deseo e

intentó hacerse su amigo, consiguiendo que le facilitara su número de teléfono a fin de quedar otro día.

El tiempo pasaba y Mikel iba aprendiendo nuevas técnicas de lucha que le enseñaba John, que ahora aparentaba ser muy amigo suyo. John conocía esas habilidades porque su padre se las había transmitido.

Mikel se interesó por este último y, al confirmar que era Chris, pensó que había llegado el momento de actuar . Se despidió sin levantar sospechas y, para el siguiente encuentro, se armó con un cuchillo de escaso tamaño.

Al día siguiente se volvieron a encontrar en el lugar habitual . Mikel sonrió a la vez que saludaba. Su sonrisa era consecuencia del placer que le había de proporcionar su venganza inmediata. Se acercó poco a poco, fríamente. Acercó al mano a su cuchillo escondido en el cinturón. Cuando estaba a la distancia óptima, mostró el arma y empezó a reír con locura. A cada paso que daba, aumentaban los latidos de su corazón. John no se inmutó, abrió los brazos y dijo : “adelante Mikel”. Éste se abalanzó sobre su víctima, pero John rectificó: ¿O debería decir hermano?”. Esto último paralizó a Mikel e intentó parar el golpe, pero desgraciadamente era tarde, el cuchillo había atravesado el corazón.

Mientras agonizaba, John le explicó que en realidad eran hermanos al compartir padre, Andrew. Lo sabía todo gracias a un diario encontrado por él en el sótano de su casa, que perteneció a Chris. También suponía que lo que quería en realidad era matarlo. Su tío, el

asesino de Andrew, lo adoptó a los pocos días de nacer. Como él quería que Andrew pagara las deudas, le ayudó manteniendo a su segundo hijo y así evitar gastos. Su padre interpretó que su hermano le había robado a su hijo. Por ello, un día llamó a Chris para verlo en la prisión y allí hacer que pareciese que él le había matado. De esa manera culparía a Chris, vengándose a causa de su hijo. Pruebas esenciales eran que Mikel y John eran muy parecidos en el aspecto físico y que, en realidad, Leaf era un apellido formado con las mismas letras que Feal, para que siempre tuviese un recuerdo de su origen.

En aquel momento sucedía una escena semejante a la de la historia del joven. Finalmente, John murió despidiéndose de su hermano con un adiós, mientras que Mikel gritaba desesperado. Ahora le encontraba la explicación a todo, y se daba cuenta de las cosas buenas que había hecho hasta ahora: sencillamente ninguna. Más tarde Mikel se marchó lentamente hacia el horizonte, dejando en sus huellas un rastro de sangre.

“El pasado viernes fue encontrado el cadáver de Mikel Feal en una casa abandonada cercana al bosque. En las paredes de la casa había escrito : John, te espero allí arriba,aunque seguramente yo tendré que quedarme en el infierno. Ahora sé que nos unen lazos de sangre.

Chance Newspaper.”

Òscar Romero

GUANYADOR JOCS FLORALS 2014 -POSEIA-

A continuació publiquem l'obra guanyadora dels Jocs Florals d'enguany a la categoria de POESIA.
L'autor és en Pau Maldonado, la nostra més sincera enhorabona!

Estany de Sant Maurici

Arriba la tardor

tot un joc de color.

Avui pot ser un dia amb esplendor,

comencem un passeig encisador.

Alta muntanya pirinenca,

gaudim de  la vista muntanyenca.

Són nostres els Pirineus catalans

engalanats  per avets,pins negres i glans.

Una protagonista principal

l’aigua  de les cascades ,rierols i estanys.

Pics punxeguts  i glaceres al final

llar de multitud de plantes i animals.

Amb camí tranquil ens acompanyen els Encantats

tot envoltat de prats alpins i glaceres impressionants.

Escoltant el silenci, pas a pas pels senders planers

amb sons d’aigua juganers.

Estany de Sant Maurici conegut,

amb les seves valls en forma de U

fan a l’excursionista  menut

davant de tanta plenitud.

Pau Maldonado

vídeoMat 2014

Aquest any, des de l'Optativa de Matemàtiques en Anglés, els alumnes de 1r d'ESO es presenten a primer cop a vídeoMat. Hem de recordar que el vídeoMAT és un projecte en el qual els i les alumnes creen vídeos on es responen preguntes que posen de manifest aplicacions de les matemàtiques o la seva presència en l’entorn.

La pregunta a la que han donat resposta amb aquest vídeo ha estat “how much time does a person need to walk around... the World?”

Prepareu-vos per dona la volta al món!!!

 

Poblat ibèric de Calafell

Comentaris d'una visita al poblat ibèric de Calafell dels alumnes de 1r d'ESO 

Tot va començar un matí fred de març.  Ens disposàvem a passar un profitós dia a la Ciutadella Ibèrica de Calafell.  Vam agafar l’autocar i vam arribar-hi prop de les deu del matí. En acabar d’esmorzar van començar dos grups la visita de la Ciutadella, i l’altre grup el taller.  Anàrem acompanyats dels nostres monitors: la Laura, la Carme i l’Oriol.

                                                                                                Èric Marcet i Clàudia Molina

Abans d’iniciar la visita ens van explicar que feia 2.500 anys aproximadament, a la Península Ibèrica hi habitaven ibers dividits en grups: els de Calafell eren cossetans i els de Sabadell laietans. 

A la Ciutadella habitaven només guerrers, però per representar tots els ibers hi van reconstruir cases de guerrers i un parell de cases de pagès.

                                                                                               Paula Chamizo i Adrián Vizuete

Sobre l’edificació ens van informar que abans es trobava davant del mar.  A les muralles havia una llarga línia vermella que marcava quina era la part original i quina la reconstruïda.

Vam aprendre que gràcies al comerç amb estrangers obtenien noves mercaderies i que així es van crear nous grups socials  També que la sal era la seva moneda perquè conservava molt bé els aliments (d’aquí prové salari).

Vam veure les vestidures d’un guerrer: defensives (escut, armadura, casc, cinturó i sandàlies) i ofensives (espasa).

Tenien un alfabet propi que es pot llegir però que encara no s’ha pogut desxifrar.

                                                                                          Natàlia Brando i Òscar Romero

Quan un guerrer moria, el cremaven en un llit fet de fusta i les cendres les guardaven en unes ceràmiques.  Com no es cremaven tots els ossos, les dones els rentaven i els posaven dins de la ceràmica junt amb l’aixovar funerari.

                                                                                                  Òscar Ortiz i Laia Rodríguez

Els enterraven amb un ou per simbolitzar la perfecció.  A la dona l enterraven amb objectes del seu home perquè es recordés d’ell i a l’inrevés.

                                                                                       Helena Campos i Jesús Mari Pardo

TALLER DE TINTS

Vam aprendre que els tints no tenien una importància evolutiva determinant però, com a l’actualitat,  servien per distingir o diferenciar els diversos grups socials.

Primer vam buscar plantes per fer diferents colors: el romaní donava un verd fosc, l’escorça i les pinyes un marró més groguenc, l’olivera un color groc, la garrotxa un verd clar, etc.

Després vam fer tints amb aigua bullint, les plantes, llana i un mineral que feia que llana agafés millor el color. 

També vam intentar fer foc fent servir dos sistemes: picant una pedra de sílex contra una peça de metall o fregant un pal mitjançant un arc.  Aquest era el foc que necessitaven els ibers per fer bullir l’aigua.

                                                                                             Natàlia Brando i Òscar Romero

TALLER DE CONSTRUCCIÓ

Va ser molt divertit.  Vam fer 4 grups de 5 persones i un de 6.  Hi havia 4 activitats dins de la construcció:

-          La primera era fer maons barrejant aigua i sorra, així es feia el fang.

-          La segona barrejàvem palla i fang i construíem maons anomenats tova.

-          La tercera havíem de moure la sorra i aixafar-la.

-          I per últim havíem de lligar canyes i fer un sostre.

                                                                                      Aleix Masip i Marta Farrés

Hi havia dues parts de la construcció de la casa que feia molta angúnia de fer.  En totes les parts t’embrutaves.  Era molt divertit.  A l’acabar el taller vam comparar els models amb les nostres construccions; la veritat és que ho vam fer bastant bé.

                                                                                                         Pau Maldonado i Arina

TALLER DE TEIXITS

Vam veure llana bruta i la vam netejar amb cendra i aigua bullint.  Vam intentar filar la llana amb ajuda d’un pal i també vam intentar filar estopa.  Amb l’ajuda d’un aparell vam fer siluetes als fils i vam fer un dibuix.

                                                                                                      Anna Agustí i Juan Adolfo

Sortida a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ( ICP )

El dia 12 de febrer, els alumnes de 1r d'ESO hem fet una sortida cultural a l'ICP, des de l'àmbit de ciències socials.

A l' arribar hem rebut la benvinguda per part de la nostra guia, la Marta. En primer lloc, ens han donat informació sobre el mateix centre, i hem definit la Paleontologia. Tot seguit hem avançat fins arribar a la planta baixa on ens han explicat característiques dels simis i de les fases preevolutives de l'ésser humà.

Després d'aquesta explicació, hem pujat a una aula que es trobava a la següent planta. La veritat és que ens hagués agradat poder veure lliurement els diferents espais del museu, perquè eren molt interessants. De totes maneres hem gaudit de l'activitat proposada, que es tractava de mesurar unes rèpliques de diferents cranis paleolítics i, gràcies als ensenyaments de la Marta, hem observat l'evolució del volum cranial al llarg de la història, mitjançant un gràfic de barres fet a partir dels nostres treballs.

Finalment hem conclòs l'activitat amb una xerrada sobre els noms científics dels últims passos evolutius de l'home.

La meva conclusió final és que, malgrat que la sortida en realitat estigués ambientada en l'àmbit matemàtic i fos una mica curta, hem adquirit nous coneixements i ens ho hem passat bé.

Óscar Romero López

1r d'ESO A